El declivi doccident va lligat a la concentració de riquesa en poques mans; aquest ha estat lorigen de la crisi actual i será també el de la propera si es continuen mantenint les actuals polítiques neoliberals. la crisi actual afecta els dos ámbits principals de leconomia: el de la producció de béns i serveis i el de la seva distribució entre els diferents agents económics. pel que fa a la producció, els països més productius, o amb un tipus de canvi artificialment baix, han acabat imposant la seva major competitivitat mitjançant uns superávits comercials que han originat uns deutes externs colossals als països amb déficit. quant a la distribució, una creixent concentració de riquesa en poques mans ha anat inflant bombolles financeres i immobiliáries aquí i allí, lesclat de les quals ha provocat un posterior decreixement generalitzat i un increment desmesurat de les xifres datur i de pobresa. la solució és créixer, peró ¿es pot fer si el creixement sostingut i el manteniment dels actuals nivells de producció i consum són físicament impossibles qué exhaurirem abans, lhoste social o el planetari de no establir se uns intercanvis equilibrats amb el planeta, i entre els països i els seus habitants, lespécie humana saboca a un procés de destrucció. la catalunya estat és una opció de sortida si es produeix en una nova europa solidária i justa com la somniada quan érem fora de la unió europea i de leuro.
