El detectiu marc olier fa anys que viu i dorm al despatx, a lample sofĂ de cuir encetat que va comprar amb loptimisme imbècil dels primers temps. feia dos anys de les olimpĂades i tothom semblava encara immers en una ressaca còsmica: contractistes desvagats, comissionistes sense ningĂş a qui fiblar, polĂtics que soblidaven de la reelecciĂł a força de copes no gens esportives.
