El cos de lálex està encongit davant de la pantalla. el rostre se li ha convertit en una màscara dæulls envermellits que li couen de læestona que fa que no parpelleja. està al·lucinat i, sobretot, penedit dæhaver se colat en aquella pàgina web. se li regira la panxa i té unes basques que amb prou feines aconsegueix reprimir. mai de la vida sæhauria imaginat les atroces imatges que se succeeixen davant dels seus ulls, recloses a la pantalla de læordinador i sota un so de fons dæuns sorolls inhumans que gairebé retorcen els petits altaveus de læequip. de sobte, una apagada de llum deixa la casa en la foscor...
